 | .png) |  |
Som un equip autogestionat, que amb pocs recursos econòmics i materials, fem roba artesana com es feia abans i com encara es pot fer. Vam decidir de fer roba, per poder lluitar a la nostra manera contra el sistema econòmic, si es ben cert que ens lucrem mínimament de allò que fem, però també a petita escala, fem mal a les grans empreses tèxtils, elles no son el nostre enemic, son l'enemic de la dona lliure, de la dona sense complexes, de les dones i homes que miren de trobar allò que necessiten al comerç de proximitat. Es per això que les nostres peces tenen un preu molt assequible, ho fem així perquè no ens interessa fer roba per la classe alta, ja que nosaltres tampoc ho som, ni ens fa falta ser-ho per fer allò que volem fer, fem roba de proximitat amb un preu real, sense costos addicionals per la feina que a nosaltres ens pot suposar, fem roba respectant els nostres ideals revolucionaris.
Varem començar aquest projecte aprenent d'una modista aficionada, ella ens va transmetre tot el que sap i va mirar de millorar, involucrant-se molt seriosament en la nostre particular ciutat invisible, junts vam aprendre i encara ens queda molt camí per recorre.
La nostre lluita tèxtil comença a on hi ha un infant explotat, i també on hi ha una dona o un home explotats, amb contractes precaris o sense contractes. La nostre lluita tèxtil, comença davant de la necessitat de transmetre la possibilitat d'adquirir productes fets amb estima, donant resposta a les necessitats reals de les persones, lluitem contra la moda, les talles petites, el preu impagable de les talles no tant petites, la violència de genere al cos de la dona per aconseguir una talla minúscula, per poder ser moda i aixi ser guapa. Som d'alguna manera la veu feminista d'aquelles que no tenen complexes.
De la mateixa manera que ho fem nosaltres, animem a que la gent valori el seu temps i aprengui a fer allò que necessita, potser, tot seria mes fàcil si deixéssim de pensar en els diners i ens replantegéssim que necessitem en realitat, les coses son cares per que algú a dit que ho son, potser la única solució és mirar enrere amb entusiasme i pensar que abans es feien les coses amb les mans, pot ser cal replantejar-se que podem fer amb elles i deixar de consumir irresponsablement. Animem a tothom a deixar que els diners siguin nomes una necessitat dels rics i nosaltres els lluitadors, començar a ser lliures i feliços.
